L'equip de Social Partners us desitgem un 2016 ple de felicitat !

Em va seduir aquesta frase, i vaig tornar a obrir el llibre del Petit Príncep per veure d'on havia sortit.
Què buscàvem quan érem nens?
L'essencial... estar protegits, ser feliços, confiar i, potser el més desitjat de tot, sentir-nos estimats.
Després, en el dia a dia, ens oblidem del que realment buscàvem i ens trobem pujant a trens sense tenir massa clar on anem...
Amb la idea de visualitzar la direcció en la que volem avançar en els propers anys, hem buscat en aquestes senzilles paraules el sentit de la nostra feina.
Volem ajudar-vos a que us sentiu ben protegits i recolzats en cas d'imprevistos; farem tot el possible per fer créixer la confiança entre nosaltres i perquè us sentiu estimats.
Amb el vostre recolzament seguirem treballant perquè sigui una mica més fàcil ser feliç.
Gràcies per voler-nos al vostre costat.
La postal d'aquest any és d'un artista del Centre Ocupacional de la Fundació Estimia, clicant aquí podreu conèixer la seva web.
Si teniu una estona, llegiu el text sencer i veureu que els nens tenen molta sort.

El Petit Príncep: 

"- Bon dia —va dir el petit príncep.
- Bon dia —va dir el guardaagulles.
- Què fas aquí? —va dir el petit príncep.
- Trio els viatgers, en paquets de mil —va dir el guardaagulles. Engego els trens que els transporten, ara cap a la dreta, ara cap l’esquerra.
 I un exprés il·luminat, retrunyint com el tro, va fer tremolar la caseta del canvi d’agulles. 
- Tenen molta pressa —va dir el petit príncep—. Què busquen?
- L’home de la locomotora mateix ho ignora —va dir el guardaagulles. 
I un segon exprés il·luminat va retrunyir en sentit invers. 
- Ja tornen? —va preguntar el petit príncep.
- No són els mateixos —va dir el guardaagulles. És un intercanvi.
- Què no estaven contents, allà on eren?
- No s’està mai content allà on s’és —va dir el guardaagulles. 
I va retrunyir el tro d’un tercer exprés il·luminat.
 - Persegueixen els primers viatgers? —va preguntar el petit príncep.
- No persegueixen res de res —va dir el guardaagulles—. A dins hi dormen, o bé badallen. Només els nens esclafen el nas contra els vidres.
- Els nens són els únics que saben què busquen —va fer el petit príncep—. Perden el temps amb una nina de drap, que es converteix en una cosa molt important, i si els la prenen, ploren…
- Tenen sort —va dir el guardaagulles."